"Sou l'orgull i el cor democràtic d'Europa". Una frase completa i descriptiva del senyor Pablo Iglesias. Ara en castellà. "Sois els orgullo y el corazón democratico de Europa". També sona bé. En anglès. "You are the pride and the democratic heart of Europe". Encara millor. I és que aquesta oració és una petita part del discurs del líder de "Podemos", el nou partit polític espanyol al Parlament Europeu i va dirigida a la gent que ha dit PROU a les places europees.
Per què Iglesias diu que aquesta gent es l'orgull i el cor democràtic d'Europa?
Molt difícil d'entendre no deu ser. Jo en tema polític sóc molt crític, però em costa entendre els termes generals. Tot i que si a mi em preguntessin per què la gent que es manifesta és l'orgull i el cor democràtic d'Europa jo respondria fàcilment perquè la població podem anunciar la nostra opinió davant els actes dels nostres governants i ho fem respectant la llei però també els nostres drets. I molt millor. Ho fem col·lectivament perquè en una manifestació tothom és i pensa igual.
L'any 2011 va ser l'alçament de la dignitat a Espanya. Si concretem, va començar el 15 de maig, el famós 15-M. Ha tingut una participació entre 6 i 8 milions de persones i va en augment. I tot dedicat al tema de "Democracia Real Ya". La població demana una democràcia real, és a dir que es porti a terme com la seva definició indica. Sé que no és simple però tampoc mortal. I amb això vull arribar a que el nostre país ha estat pioner en protesta i dóna una imatge molt bona de la qual ens hem de sentir orgullosos.
Jo també tinc una pregunta per a qualsevol que llegeixi això. Per què els governants espanyols volen diluir el partit "Podemos" si el que fa és defensar la població?
Frases cèlebres del discurs de Pablo Iglesias
"No se imaginan el orgullo que me produce como español que los primeros tanques que entraron a liberar Paris fueran guiados por combatientes españoles".
"El mejor patrimonio de Europa es la voluntad de sus ciudadanos de ser libres y no ser siervos de nadie".
"La manera de funcionar actual hurta la soberanía de los pueblos, atenta contra la democracia y convierte a los representantes políticos en casta".
"El Parlamento Europeo no puede ser un premio de consolación, ni una jubilación dorada"."Ellos son los soberanos y tarde o temprano pedirán cuentas de lo que se ha hecho en su nombre".
"Nuestros países se han convertido casi en protectorados, en nuevas colonias, donde poderes que nadie ha elegido están destruyendo los derechos sociales y amenazando la cohesión social y política de nuestras sociedades".
"El mañana es nuestro".
Això són frases tretes literalment -sense canviar l'idioma- de la boca del líder de "Podemos".
Això es un bloc i aquesta és la meva visió
Hola Arnau, felicitats pel blog i per l'article: escrius sobre temes interessants i es nota que hi tens traça.
ResponEliminaPablo Iglesias i Podemos estan resultant un revulsiu interessant en el panorama polític espanyol. Les eleccions europees han evidenciat el cansament existent amb la dinàmica de PP-PSOE que ha governat Espanya els últims trenta anys, i coincidiré amb tu que el trencament del bipartidisme pot aportar elements positius al sistema i pot contribuir a acostar la política als ciutadans.
També he d’advertir, però, que no crec que Podemos pugui satisfer les ànsies de canvi que traspua la societat. Com ja passava el 2011 amb les manifestacions del 15-M, el que falta és un programa en positiu, d’elements concrets i realistes que puguin aixecar el país i que puguin generar llocs de treball, riquesa i prosperitat. Perquè la il•lusió i la renovació són conceptes importants, però de ben segur que generaran frustració si no van acompanyats de reformes palpables i que repercuteixin en el dia a dia dels ciutadans. I fins ara, Podemos no ha aconseguit sortir del discurs de les generalitats (democràcia, canvi, renovació, transparència...) que la majoria d’espanyols podria comprar però que és deliberadament ambigu. Com sempre passa, el diable s’amaga en els detalls, i és en aquests punts (sistema electoral, reforma laboral, finançament autonòmic, lleis sobre aforament, model d’Estat...) quan l’alternativa d’Iglesias perd la concreció.
Vivim en un desprestigi enorme de les institucions, una autèntica fallida de l’Estat i de les maneres de fer d’una elit política que el PP i el PSOE han blindat sovint d’esquenes a la majoria social, com es va exemplificar a Catalunya durant el procés de l’Estatut i a Espanya després de la reforma constitucional feta a corre-cuita l’estiu de fa tres anys. Nosaltres hem trobat una via de sortida amb la independència, i estem forjant un projecte polític concret que passa per disposar d’un Estat per poder donar als ciutadans la regeneració i els serveis que han de menester. Espanya, en canvi, no disposa avui d’un lideratge més enllà de l’establishment (PP-PSOE), una esquerra utòpica i ambigua sense programa de govern (IU i Podemos) i un neocentralisme que difumina entre obsessions i complexos nacionals el que podria ser un programa renovador (C’s i UPyD).
Així les coses, la meva sensació és que Podemos pot ser útil per moure les coses i forçar nous posicionaments, però no per les idees noves que aporta per se. Ni per a Catalunya (on ja tenim un projecte més potent i definit) ni per a Espanya (on defuig l’aprofundiment en les qüestions transcendentals) Pablo Iglesias està encarnant un veritable canvi com el que es trasllueix de l’article, almenys al meu entendre.
Salutacions cordials,
Adrià Fortet i Martínez