J. Connolly: "Menys és més quan es tracta de violència"

English version available below
Versión en castellano más abajo

Comencen les entrevistes! Una part molt motivadora del periodisme és aprendre, preparar-se i fer una entrevista a algú conegut ja sigui localment com internacionalment. I mira que només és fer unes preguntes, però tot ve marcat i condicionat per conèixer a l'entrevistat. Aquesta vegada, la primera és a un dels mestres de la novel·la negra, John Connolly entrevistat per Milena Munjé Andreu. 

Qui és John Connolly?

L'irlandès John Connolly és un escriptor conegut per la sèrie de novel·les de detectius on el protagonista és Charlie Parker. Abans de convertir-se en un dels millors en el seu gènere va treballar de periodista al diari The Irish Time, cambrer, funcionari i dependent. El 1999 va escriure el seu primer llibre de la saga del detectiu ja mencionat: Todo lo que muere. Des de llavors ha escrit 13 llibres d'un expolicía obsessionat a impartir la seva justícia després de la mort de la seva dona i filla. Molts dels seus llibres són ambientats a Maine, estat dels Estats Units a tocar de Canadà.

L'any 2000 va guanyar el premi Shamus com a millor primera novel·la detectivesca. El 2010, el director Luis Berdejo va estrenar la pel·lícula La otra hija basada en un relat de Connolly i protagonitzada per Kevin Costner. Està treballant en una nova entrega de Charlie Parker i col·laborant en una de les seves històries pel cinema, El Erlking. Sovint el comparen amb Stephen King pels efectes paranormals, però ambdós escriptors utilitzen maneres diferents d'argumentar. L'any 2013 va publicar Conquest juntament amb la seva companya Jennifer Ridyard a Chronicles of the Invaders per als joves. 

ENTREVISTA

1. M.M.: Cada llibre de Charlie Parker està ple de detalls i descripcions minucioses sobre llocs, cadàvers, els homicidis, les sensacions ... On trobes tanta inspiració?  // Cada libro de Charlie Parker está lleno de detalles y descripciones minuciosas sobre lugares, cadáveres, los homicidios, las sensaciones ... Dónde encuentras tanta inspiración? // Every Charlie Parker’s book is full of details and thorough descriptionsabout places, corpses, murders, sensations... Where do you find so much inspiration?

J.C.: Caram, mai he pensat en això d'aquesta manera. Suposo que cada llibre comença amb una sola imatge o una idea. Per The Wolf In Winter, per exemple, m'havia interessat per l'arquitectura antiga d'església i la imatge de l'home verd, un símbol de la naturalesa pagana que es troba en les primeres esglésies. Normalment sé el primer capítol del llibre - en aquest cas, un grup d'homes d'avançada edat juguen a les cartes quan una dona jove amb dificultats emergeix dels boscos propers - i després, sobre la redacció del primer esborrany, les dues cadenes lentament es creuen. No planejo els llibres, de manera que l'experiència d'escriure la major part del primer esborrany no és tan diferent de l'experiència del lector de llegir el llibre acabat. Jo només segueixo els personatges i espero a descobrir el que els passa. // Caramba, nunca he pensado en ello de esta manera. Supongo que cada libro comienza con una sola imagen o una idea. Para The Wolf In Winter, por ejemplo, me había interesado por la arquitectura de las iglesias antiguas y la imagen del hombre verde, un símbolo de la naturaleza pagana que se encuentra en las primeras iglesias. Normalmente sé el primer capítulo del libro - en este caso, un grupo de hombres de avanzada edad juegan a las cartas cuando una mujer joven en apuros emerge de los bosques cercanos - y luego, sobre la redacción del primer borrador, las dos cadenas lentamente se cruzan. No planeo los libros, por lo que la experiencia de escribir la mayor parte del primer borrador no es tan diferente de la experiencia del lector de leer el libro terminado. Yo sólo sigo los personajes y espero a descubrir lo que les pasa.

Gosh, I’ve never thought of it in quite that way.  I suppose that each book begins with a single image or idea.  For The Wolf in Winter, for example, I had become interested in old church architecture, and the image of the Green Man – the pagan nature symbol often found on early churches.  I’ll also usually know the opening chapter of the book – in this case, a group of old men playing cards as a young woman in distress emerges from the woods nearby – and then, over the writing of the first draft, the two strands slowly intersect.  I don’t plan books, so the experience of writing most of the first draft is not that different from the reader’s experience of reading the finished book.  I’m just kind of following the characters and waiting to discover what happens to them.

2. M.M.: Al llarg de les novel·les el lector acaba coneixent a Charlie Parker d’una manera força completa. Hi ha alguna cosa sobre Charlie que sigui un reflex de vostè? A lo largo de las novelas el lector acaba conociendo a Charlie Parker de una manera bastante completa. ¿Hay algo de Charlie que sea un reflejo de usted? // Throughout the novels, the reader gets to know Charlie Parker in a fairly complete way. Is there something of Charlie that you can consider a reflection of yourself? //

J.C.: Suposo que és una versió més fosca de mi mateix, i una mena de prisma a través del qual puc veure el món. Ell comparteix molts dels meus gustos i opinions, però és molt més problemàtic del que sóc. D'altra banda, tots els personatges dels llibres, bons o dolents, tendeixen a tenir un petit element meu. O pot no haver-hi res de real en ells. // Supongo que es una versión más oscura de mí mismo, y una especie de prisma a través del cual puedo ver el mundo. Él comparte muchos de mis gustos y opiniones, pero es mucho más problemático de lo que soy. Por otra parte, todos los personajes de los libros, buenos o malos, tienden a tener un pequeño elemento mío. No puede haber una verdad a ellos de otra manera.

I suppose that he’s a darker version of myself, and a kind of prism through which I can view the world.  He shares a lot of my tastes and opinions, but he’s considerably more troubled than I am.  Then again, every character in the books, good or bad, tends to contain a little element of myself.  There can be no truth to them otherwise. 

3. M.M.: Al final de totes les seves novel·les hi ha un gir argumental que fa que el lector quedi bocabadat. Quan comença a escriure el llibre té el final pensat? // Al final de todas y cada una de sus novelas hay un giro argumental que hace que el lector quede boquiabierto. Cuando empieza a escribir el libro tiene el final pensado? // At the end of every one of your novels there’s an awesome plot twist that makes the reader feel very surprised. When you start to write the book, have you got the end thought through? 

J.C.: Al voltant de dos terços a tres quartes parts del transcurs del llibre començo a tenir una idea de com acaba, però no m 'agradaria escriure un llibre del qual jo ja conec el final. Seria artificial, crec. Estaria tractant de ficar amb calçador els personatges en fer les coses només perquè poguessin satisfer el final que havia ideat. // Alrededor de dos tercios a tres cuartas partes del transcurso del libro empiezo a tener una idea de cómo termina, pero no me gustaría escribir un libro del cual yo ya conozco el final. Sería artificial, creo. Estaría tratando de hacer que los personajes hagan las cosas sólo para que pudieran satisfacer el final que había ideado.

See above, but no.  About two-thirds to three-quarters of the way through the book I’ll start to have an idea of how it ends, but I don’t think I’d want to write a book to which I already knew the ending when I started.  It would be contrived, I think.  I’d be trying to shoehorn the characters into doing things just so they could suit the ending I’d devised. 

4. M.M.: Quan escriu, té un horari fix i un lloc específic per treballar o escriu quan li ve la inspiració?  // Cuando escribe, ¿tiene un horario fijo y un lugar específico para trabajar o escribe cuando le viene la inspiración? // When you write, have you got a schedule and a specific place to work or do you write when the inspiration comes to you?

J.C.: Si esperes fins a estar d'humor per escriure no aconseguiras mai tenir un escrit fet. És una disciplina i un art. Cal practicar-lo amb regularitat. Així que, independentment de com em sento sobre el que estic fent en un moment donat, jo encara intento escriure alguna cosa cada dia. És difícil quan estic de gira o fent publicitat i em resulta molt difícil tornar a escriure després d'un descans. Quan vaig començar, vaig pensar que havia d'estar en el meu propi escriptori per escriure, i que només podia escriure una certa quantitat cada dia - Crec que 1000 paraules era el meu límit. Ara puc escriure gairebé en qualsevol lloc, i puc continuar escrivint fins que tinc mal de cap. // Si esperas hasta estar de humor para escribir no conseguirás escribir nada. Es una disciplina y un arte. Hay que practicarlo con regularidad. Así que, independientemente de cómo me siento sobre lo que estoy haciendo en un momento dado, todavía intento escribir algo cada día. Es difícil cuando estoy de gira o haciendo publicidad y me resulta muy difícil volver a escribir después de un descanso. Cuando empecé, pensé que tenía que estar en mi propio escritorio para escribir, y que sólo podía escribir una cierta cantidad cada día - Creo que 1000 palabras eran mi límite. Ahora puedo escribir casi en cualquier lugar, y puedo seguir escribiendo hasta que me duela la cabeza.

If you wait until you’re in the mood to write before you start writing, then you won’t get very much writing done.  It’s a discipline, and a craft.  You have to practice it regularly.  So, regardless of how I’m feeling about what I’m doing at any particular time, I’ll still try to write something every day.  It’s difficult when I’m touring or doing publicity, though, and I find it very hard to return to writing after a break.  When I started, I thought that I had to be at my own desk to write, and that I could only write a certain amount every day – I think 1000 words was my limit.  Now I can write pretty much anywhere, and I can keep writing until my head hurts. 

5. M.M.: Al llarg les seves novel·les hi ha un descens de la violència, té alguna cosa a veure amb una evolució del personatge principal? És una evolució positiva o negativa? // A lo largo sus novelas hay un descenso de la violencia, tiene algo que ver con una evolución del personaje principal? Es una evolución positiva o negativa? // Over the novels there’s a decrease of the violence. Is there something related to the evolution of the main character? Is it a positive or a negative evolution? 

J.C.: Crec que me n'he adonat que menys és més quan es tracta de violència. És massa fàcil per alimentar un argument, i mantenir el lector passant les pàgines, simplement per tenir petards anant fora tota l'estona. De la mateixa manera, hi ha una tendència a la novel·la negra de voler sorprendre el lector - una mena de carrera a la baixa en termes de salvatgisme - que no m'interessa. Estic cada vegada més encuriosit pel personatge, de manera que si tinc un bon personatge, sé que puc mantenir al lector interessat. Algunes de les escenes en els meus llibres amb els quals estic més feliç són sovint poc més de dues persones parlant en un bar. // Creo que me he dado cuenta de que menos es más cuando se trata de violencia. Es demasiado fácil para alimentar un argumento, y mantener al lector pasando las páginas, simplemente para tener petardos yendo fuera todo el tiempo. Del mismo modo, hay una tendencia en la novela negra de querer sorprender al lector - una especie de carrera a la baja en términos de salvajismo - que no me interesa. Siento cada vez más curiosidad por el personaje, por lo que si tengo un buen personaje, sé que puedo mantener al lector interesado. Algunas de las escenas en mis libros con las que estoy más feliz son a menudo poco más de dos personas hablando en un bar.

I think that I’ve realized less is more when it comes to violence.  It’s too easy to power a plot along, and keep the reader turning the pages, simply by having firecrackers going off all the time.  Similarly, there is a tendency in crime fiction to want to shock the reader – a kind of race to the bottom in terms of savagery – which doesn’t interest me.  I’m increasingly curious about character, so if I get the characters right I know that i can keep the reader interested.  Some of the scenes in my books with which I’m happiest are often little more than two people talking in a bar. 

Preguntes de Milena Munjé Andreu