"¡Real de mi vida!", la frase que més vegades he pronunciat veient un partit teu. I és que no és casualitat perquè el sentiment que tinc per tu és diferent de molts altres, però molt fort i penetrant. Si et sóc sincer fa molts mesos sense veure't, em fa molta pena. Fa temps que no veig les passades, els gols, les alineacions, els porters, defenses, migcampistes o davanters. I endinsant-me més en el sentiment, fa setmanes que no veig les enrabiades, les discussions, els cops de puny contra la taula, les cridades a l'àrbitre o els insults a l'entrenador. I més general, fa molts dies que no comparteixo el mateix ímpetu de l'afició que t'acompanya a l'estadi i crida, "¡Vamos Erreala!". Sincerament i des del mal més profund del meu cor, fa temps que no et sento...
No t'ho agafis malament, si us plau. Per qüestions que no calen mencionar no he pogut tornar a sentir el mateix que sentia abans. Aquells caps de setmana lluitant per Europa, per no descendir i entre setmana intentant lluir-te amb els millors com el Manchester United. En general, tot el que he mencionat abans fa temps que no ho practico o faig i no saps el dol que em crea. Tot i així no tot és dolent.
El que sí que faig i no em fa sentir tant lluny de tu és seguir la teva trajectòria a la Lliga i Copa. Segueixo els fitxatges, els rumors, les lesions, els resultats i les declaracions. Gràcies a qui sigui no he desconnectat de tu del tot. Oh gràcies. Què hagués passat si no fes ni això? T'hauria perdut totalment i saps molt bé que no m'ho permetria, perquè la ciutat de la qual pertanys m'encanta, la teva samarreta, bufanda i tots els accessoris que tinc són meravellosos. Que sàpigues que cada dia et tinc present amb mi et duc amunt i avall amb un complement de la meva vida diària que ja fa dos anys que el tinc i va de "puta mare".
Vull deixar una cosa clara. Encara que ja no senti tot el que sentia abans ni faci el mateix que fa uns mesos endarrere, NO T'HE OBLIDAT! Reial Societat segueixes sent l'equip de futbol del meu cor des del 2009. Han estat molts els moments que hem viscut junts i no els vull esborrar del meu cervell i no ho faré, saps per què? Perquè ET SEGUEIXO ESTIMANT! Gràcies a tu he viscut l'esport mare d'una altra manera més intensa, ja que cada partit és diferent i ara mateix em poso la samarreta que tinc i m'agradaria lluir-la sempre i no em fa RES besar l'escut, aquest element que va a la posició del cor i que jo sento no com el primer dia perquè el sentiment ha anat creixent sinó moltíssim, més del que et pots imaginar.
"Real de mi vida" dir-te en resum que el sentiment futbolístic que tenia l'he anat perdent, però el sentiment per tu NO L'HE PERDUT! NO T'HE OBLIDAT i ET SEGUEIXO ESTIMANT! No sóc menys aficionat per no veure't, que ho sàpigues -com alguns carallots diuen- i m'encantaria veure't cada setmana, però no puc. No obstant això, segueixo els teus passos i sempre sóc al teu costat encara que sigui a l'ombra.
GORA ERREALA
//Article escrit en primera persona per donar-li més èmfasi. Recordo una cosa. Aquest és el meu bloc i com bé sabreu escric el que vull. Moltes gràcies//
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada